ELS OBJECTIUS

Com es planeja aquest 2020 per a la FCOC?
Ens ha pillat el toro. Hem tingut 15 dies per preparar tota la temporada perquè estaven moltes coses sense definir. Els canvis es començaran a notar de veritat el 2021. Però d’entrada, renovarem comissions i posarem tothom a treballar.

Si haguéssim de parlar de quins són els objectius principals per a l’orientació catalana en els propers 4 anys què remarcaries?
Créixer. En tots els sentits. Més practicants, més disciplines (en tenim dues de les sis per estrenar), més curses i de més qualitat, més presència als mitjans de comunicació, més corredors dins l’elit internacional, més esport de base, més a les escoles, més de tot! Aquell projecte que volia fer amb calma i temps per presentar-me algun dia a presidir la FCOC, l’he fet durant les vacances de Nadal… Està sortint del forn, i un cop la Junta se’l faci seu, ho farem públic.

Parlem dels clubs que hi ha a Catalunya. Com s’articula la col·laboració del territori amb la federació?
Els clubs no treballen per la FCOC, és la Federació qui treballa pels clubs. Això és molt important. Per tant, cal escoltar sempre quines són les necessitats dels clubs i ajudar-los en tot, si ells creixen, creixerà la FCOC. Si els clubs milloren, millorarà la FCOC.
Ara som 25 clubs diferents, però sobretot a Barcelona i Girona. S’ha de conquerir Lleida, que segur ens donarà també zones i nous mapes. Cal que els grans liderin les organitzacions, i que els petits sumin entre ells o amb els grans per tal de fer tantes curses com es pugui. Si tothom posa el seu granet, farem passos de gegant.

A Catalunya l’orientació és un esport minoritari, relativament nou (es va introduir fa uns 30 anys) però no és així a altres indrets del món com els països nòrdics. Com situaries l’orientació catalana respecte l’espanyola i respecte aquests països que dèiem abans, on és un esport amb gran nombre de federats i amb molt arrelament?
El 1988 va ser l’any de naixement de l’orientació esportiva al nostre territori, 100 anys després dels seus orígens als països nòrdics… Imagina’t si ens porten avantatge. En el projecte que he presentat parlo d’Internacionalització, en el sentit de donar-nos a conèixer a fora, però també de conèixer el que hi ha a fora. Es tracta d’aprendre. Estem lluny sobretot a nivell organitzatiu, i viure esdeveniments com el WOC, el WMOC, les setmanes de Suïssa, Escòcia o Itàlia, la Jukola, la Ventla, l’O-Ringen, la 10 Mila, ens ha d’obrir el ulls. Ja hem fet un gran mundial de Rogaine el passat estiu a La Molina, demostrant que podem fer el que ens plantegem. Els esportistes de més nivell cada cop fan millors resultats en aquestes competicions. Però és important que hi vagi més gent, i que quan torni ens ajudi a aplicar el que li hagi agradat. A Espanya el nostre nivell competitiu és del millors, sobretot amb els que van pujant i que garanteixen un futur molt bo. I a nivell organitzatiu, també podríem aprofitar coses. La Lliga Espanyola, a vegades tampoc la tenim tan lluny i val la pena aprofitar.

Com a esportista i com a pedagog creus que és prou valorada l’orientació a les escoles? Al ser un esport de córrer i pensar deu tenir múltiples aportacions a nivell pedagògic a més a més del contacte directe amb la natura.
És un diamant en brut. Abans parlàvem de l’avantatge que ens porten els països nòrdics. Allà l’Orientació és una assignatura interdisciplinar a partir de la qual treballen continguts i objectius de medi natural i social, de geografia, de matemàtiques… No cal arribar a tant, però si que mitjançant l’àrea d’educació física n’hem d’explicar les virtuts als mestres i fer que arribi a totes les escoles. El World Orienteering Day i tota la parafernàlia que proporciona l’IOF al voltant d’aquesta data s’han d’aprofitar per vendre’ns a les escoles i instituts.

Hi ha previst algun programa o campanya a la FCOC per introduir la orientació (tant a joves com a adults)?
Hem parlat de potenciar el World Orienteering Day, per exemple, a les escoles. Però és un dia. Sobretot, la millor manera de donar a conèixer l’Orientació en totes les seves modalitats és recolzar als clubs per a que continuïn organitzant curses populars, i que aquestes cada vegada siguin millors. La majoria dels actuals federats han començat corrent una d’aquestes curses, motivats per algun company o amic que ja en feia. Si ha funcionat fins ara, millorem el sistema, però no el perdem.

En aquests moments a Catalunya tenim alguns corredors d’elit com Anna Serrallonga, Pau Llorens o Marc Serrallonga que han anat als mundials O-Peu amb bons resultats. Fomentar l’esport d’elit sempre és un referent per consolidar qualsevol esport. Com recolzarà la FCOC els esportistes d’elit d’orientació?
I la Mònica Aguilera als mundials de MTBO, o en Sergi Oliveras i la Mireia Via que són els actuals campions del Món sub-23 de Rogaine, o l’Albert Roca que va ser campió del Món de raids d’Aventura el 2013… Tenim autèntics cracks en totes les disciplines. Als millors de cada disciplina els hem d’ajudar a fer-se visibles, perquè ells ens faran visibles com a esport i com a FCOC. La Comissió de Comunicació serà clau en aquest sentit.
I d’altra banda, hi ha la tasca de la Direcció Tècnica i de Seleccions. Des dels 13-14 anys hi ha grups de treball i tecnificació, i seleccions catalanes. S’invertiran recursos en millorar el nivell de tots els esportistes que destaquin, perquè amb ells millorarem tots. Es farà amb orientació a peu, amb Rogaine i amb MTBO.